A manera de preludi

Avui el meu avi fa 80 anys. En Ramon Navarro Moreno no està gaire bé de salut, llegeix el diari, escolta la ràdio i s'adorm al sofà. L'únic defecte greu és que té les cames molt dèbils i amb prou feines pot sortir al carrer. Jo crea que un fet com aquest - complir 80 anys - s'hauria de celebrar, no? Pensant i pensant, se'm va acudir una cosa; ell, quan tenia 30 anys i escaig, sempre anava a Sant Gregori amb la barca que travessava el riu Ter de Bescanó a Sant Gregori.. Ell, a Sant Gregori, tenia uns quants amics nascuts el mateix any que ell. Sempre quedaven en un bar del barri: xerraven i jugaven a la botifarra. Hi anava força sovint, tres o quatre cops a la setmana, tot i que a la meva àvia no li agradava. Fa molt que no els veu i un darrer retrobament, no estaria gens malament. 

Sant Gregori , 1962

El meu avi sempre recordava els fets que li havien marcat més a la seva vida.No tenia gaire memòria, però per sort, se'n recordava dels seus amics de Sant Gregori. Em va donar poca informació , però d'alguns noms se'n recordava.

Jo tenia previst fer la celebració el cap de setmana següent, i faltava poc. Havia de conèixer els amics de l'avi, i proposar-los la meva idea.

Un cop a Sant Gregori, vaig començar a buscar el bar on es reunien. Després de fer voltes per tot sant Gregori, el vaig trobar. Quan vaig entrar al bar, vaig preguntar a l'home del taulell si coneixia els amics del meu avi. Era un home vell i barbut. Li vaig especificar detalls sobre ells, i només li sonava un senyor. Segons ell deia que el seu nom era Emili Coll, i que vivia a dos carrers més enllà. No sabia exactament la casa on vivia, però ja em va donar una molt bona informació. Vaig buscar bústia per bústia i al final vaig torbar la seva casa.

Em va obrir una noia sud-americana que vaig suposar que cuidava de l'Emili. Vaig entrar a casa seu i em vaig trobar amb l'Emili assegut en una butaca i escoltant la ràdio. El vaig saludar, i li vaig preguntar si coneixia el meu avi, i així va ser, el coneixia. Em va explicar mil i una aventures que van viure, i jo li vaig proposar la celebració que plantejava fer. Ell hi estava d'acord, però tenia un problema; no tenia vehicle per moure's fins a Bescanó, i vaig pensar de fer la festa en el bar d'origen!

L'Emili també em va dir on vivien els altres amics, i vaig anar a casa de cadascun d'ells a oferir-los-hi. 

En principi tots podien; vam acordar el dia i l'hora, i només faltava celebrar-ho. 

Avui és el gran dia! L'avi no sabia on anàvem i estava ben preocupat. Un cop vam estar a la porta del bar, se li van il·luminar el ulls. Va veure els seus antics amics de feia quasi 35 anys! Crec que va ser un dia superemotiu per a ell i per a mi, i també per als seus amics.

Com totes les persones grans, de tornada a casa, l'avi em va explicar mil i una anècdotes viscudes per ell i els seus amics, i em va agrair la festa que li havia fet. Després de tota la feina feta, segons l'avi, tindré una bona recompensa.