Mare i Fill

Tots els membres de la família de la meva besàvia, vivien a Sant Gregori. En aquelles èpoques els pobles eren tranquils, tothom es coneixia i es portaven bé. La meva besàvia va néixer en aquest poble tan bonic a casa seva. Va viure la seva infància en una casa de pagès, preciosa i molt ven cuidada. Actualment només hi queden ruïnes.

A Sant Gregori la feina que predominava era la de modista. Des de els 10 anys la meva besàvia cosia teles, i fins als 76 anys de la seva vida, no va deixar de cosir.

Mare i Fill

Com ja he dit abans, a Sant Gregori, tots es coneixien i es portaven bé. Gairebé tothom coneixia a la meva besàvia, i segons ells, els habitants del poblet, era una gran dona. Era molt simpàtica i es feia amb tothom, però ella considerava que les amigues amb qui més confiava, eren aquelles en qui podries demanar-li que et fes un favor en qualsevol moment, que estiguessin per tu i que et respectessin. El meu avi va nombrar dos persones en concret: la Dolors Rigau i la Joana Coll. Cada dia es trobaven i quedaven per jugar pels carrers del poble. Van passar milers de moments juntes, i tots desfruitant-los al màxim, i per ella, les amigues, eren un dels elements més importants de la seva vida.

La mare del meu avi va tenir 7 fills, però malauradament, dos se’ls i varen morir. El meu avi era el més gran de tots els fills i l’ull dret de la mare. Ella s’encarregava de molta feina, la de la casa i la del seu propi ofici; el seu home treballava al camp i no podia estar gaire per ells. Segons el meu avi, li encantava estar al costat de la seva mare: l’ajudava a fer les coses, l’educava, jugaven i reien junts... No es podia queixar; en aquells temps les coses eren complicades o tenir una mare així era un gran luxe. Generalment, la infància juntament amb la seva mare, va ser una de les millors etapes de la seva vida.

En els anys 30 o 40 les dones tenien el part a casa seu. Hi havia possibilitat que durant el part, el fill estigué sotmès a un risc de mort greu. Però gràcies a Déu, el meu avi, no li va succeir cap mena de problema. Al meu avi, la seva mare no li va explicar detalladament com va viure el seu part, però va dir amb quatre paraules, el moment del naixement. Deia que estava molt nerviosa i il·lusionada alhora, com cada dona abans de tenir el seu primer nadó. Després de tres quarts de patiment, al final es va proclamar oficialment mare. Tot va sorgir com la seda, sense cap mal. Però tots els seus parts serien així? Per mala sort el meu avi no tenia informació sobre el naixement dels seus germans.

La vida entre ells dos, va ser molt bonica i plena d’emocions; la vida amb una mare al darrere sempre ha estat, és i serà bona!